Mous el mànec cap amunt i l'aigua comença a correr. A mi, nostàlgic, quasi m'agrada més girar la maneta... i l'aigua flueix. Una costa tan simple, una cosa tan quotidiana l'hem convertit en natural, mentres si jo tiro la meva memòria enrere, i no sóc tan vell, la gent anava a buscar l'aigua a afluents, fonts, petites cascades, pous, canelles,... el natural, el que la terra donava.

 

L'aigua de casa ens arriba desprès d'uns processos de tractaments sanitaris que la pressuposen saludable, ningú diria que és la millor aigua del món; de vegades, fins i tot es fa imbevible segons la zona on visquis, si és saludable. Per què llavors se'ns fa tan antinatural al gust? Pot la manipulació química de l'home, en la recerca d'un "producte millorr" haver trastocat alguna cosa en detriment seu propi i, alhora, convertir-lo en quelcom insustancial o fins i tot insalubre?

 

L'agricultura ecològica està basada en la creació d'un sistema agrari utilitzant els recursos naturals, sense l'aportació de productes químics sintetitzats o organismes genèticament modificatss (fertilitzants, insecticídes, pesticídes, adobs,...)

 

Cercar una síntesi entre l'home i la terra com abans, sense sobre explotar-la, trobant l'equilibri d'un ecosistema capaç de produir aliments saludables més nutritius.

 

Vaig néixer a Sant Vicençs dels Horts, que com el seu nom bé indica era un poble d'horts. He olorat fruites verdes, les he menjat; he olorat fruites madures, les he menjat, de temporada, mai fora d'ella; les verdures fresques, directes de l'hort. Els visitàvem amb les BH, Amat o Orbea. El respecte d'aquells pagesos per la seva terra (amb el temps va sucumbir al pas d'una autovia) es notava a les seves mans amples, gruixudes i endurides, ens els solcs de les seves cares cremades pel sol d'estiu i el fred molt gelat d'hivern; però abans de tot respiraven amor per cada porus, amor incondicional per la tradició, pel mim de la seva terra i veure el fruit d'això en les teves mans: pomes, peres, tomàquets, enciams, cireres,... sabors que es van perdre amb ells i el progrés.

 

Desconec totalment la comparativa d'aquesta part viscuda per mi en els horts, a com va passar a la vinya; quan el progrés emparat en la por a perdre una collita, la cobdícia d'un major benefici, es va imposar al criteri de molts anys, segles d'elaboradors de vins més naturals. És clar que és difícil situar l'equador i més apuntar a algú i direcció; possiblement la causa més probable fos el fet de la recerca d'un millor producte, major oxidació, sense mirar exactament el que els nostres veïns feien i sí el que el progrés portava sota el braç.

 

Ja fa uns anys, molts elaboradors estan revertint el sistema i es canalitzen de nou, cap a una agricultura ecològica i més sostenible per als seus cellers. Els consell reguladors de cada comunitat així ho acrediten per la creixent demanda de contra etiquetes amb els seus distintius ecològics o de vins biodinàmics; també el fet de la creixent popularitat de cèrtamens de vi de conreu ecològic per totes les regions del país acredita aquesta popularitat.

 

Molt aviat, concretament el 27 de març es celebra la II Fira del Vi Ecològic Vinum Nature a Barcelona, on es presenten més de 80 cellers, nacionals i algun dels països veïns, de vins biodinàmics, ecològics i vins naturals. Una bona oportunitat per donar-se a conèixer al públic i perquè ens acostem per conèixer aquest món emergent del vi ecològic.

 

Ens veiem!!