COR VERMELL

 

Sona la banda sonora dels Caçafantasmes a la meva butxaca, agafo el mòbil i veig que és un Whatsapp de la meva dona: 

Hola, diu el meu pare que pujem a la torre hi ha barbacoa.

Veure aquesta frase impresa a la pantalla, és per a mi com veure les taules escrites per a Moises, religió pura. Comença un ritual que us passo a descriure:

- Primer passa per enviar un parell de Whatsapp més al meu sogre, per saber quina carn hi haurà i si he de portar alguna cosa. 

- El següent pas és anar a Carniceria Rubio, la carniceria del meu amci Isma (Ismael) e incórrer en l'adquisició d'unes mitjanes de vedella o de bou d'una qualitat que voreja la indecència o unes "tiras de asado" de xupar fins el moll de l'os.

- El tercer i la meva passió, repasar l'hemeroteca mental dels vins provats en disteses festivitats carnívores, tots ells vins negres evidentment. Busco i repaso, perquè no m'agrada repetir vins excepte en algunes ocasions, però és que és  molt divertit.

 La sort de viure en un país vinícola com el nostre és la de poder submergit-te en l'abundància de tipus de vi negre, poder trobar en ells la diferència sensorial i gustativa que ofereixen depenent de la varietat o denominació i veure que tots són perfectes per a aquesta festa carnal (en el bon sentit de l'expressió, jaja).

Per a mi, no existeix més gran plaer que el de tallar un bon filet de bou fet al carbó de llenya, veure com el ganivet separa el troç lliscant la carn com si fos mantega i admirar aquest Cor Vermell.

Nucli sensorial de la meva demència, catalitzador de les meves papil·les cap a la via làctia, un Cor Vermell de plaer. Aquest cor només és comparable al d'un bon vi negre, ja sigui jove o no. Tenim uns vins negres en aquest país, amb un cor vermell en el que perdria la meva vista fins a la ceguera, opulents, llaminers, balsàmics, especiats amb o sense barrica, varietal o de cupatge, que fan les delícies per aquestes carns (hem refereixo a les del plat i a les meves). 

Per això, a Enterwine hem decidit rescatar una selecció, tirant d'hemeroteca aportant algun vell conegut o descobrint-nos noves seleccions. Aquests vins faran les delícies, acompanyant aquestes barbacoes estiuenques que tant ens agraden en aquest país i, si és en bona companyia, ¿què millor?

 

Comencem la selecció amb la nova anyada de Románico 2012, gran vi negre de Toro creat pel celler Teso La Monja. Tinta de Toro que vesteix un interior criat 6 mesos en  bótes de roure francès, rigurós respecte pel terrer, sense pesticides ni herbicides, seguint el calendari lunar perquè aquest vi expressi la fruita en tot el seu esplendor. A la vista mostra un vermell picota de capa alta, rivet violaci i un pas que tenyeix la copa sencera, deixant en la seva caiguda una abundant llàgrima. Nas varietal, càrrega portentosa de fruits vermells, regalèssia negra, bàlsams de mentol, potent, gruixut, fons licorós i fruita madura. A la boca es mostra fluid, elegant, notes de fruits vermells i cremosos de la criança. Ben estructurat, equilibrat, acidesa correcta al costat d'una calidesa que empara el glop, l'allarga i el fa perdurar, el taní ben polit també ajuda. Retro a vainilles, cacaus i fruit madur. Excel·lent company d'unes "tiras de asado" i altra carn vermella, encara que amb les "tiras" és una meravella.

 

Una de les noves adquisicions és Jaume de Puntiró Carmesí 2011, arribat des de Binissalem-Mallorca i amb un cupatge molt autòcton: Mantonegro i Callet. Procedents d'agricultura ecològica, els raïms són recollits en el seu moment òptim i premsats lleugerament  perquè el most romangui un temps junts i propiciar l'extracció de color i aroma. Fermentació a temperatura controlada en dipòsits d'inoxidable i 12 mesos de criança en barrica de roure americà. En copa ofereix un vermell robí de capa mitja-alta, rivet carmesí a les vores fent honor al seu nom, tenyeix al seu pas per la copa i llisca una llàgrima uniformada. Nas gruixut, la Mantonegro predomina. Fruit negre madur, prunes, cassís, mores. Especiat i balsàmic, al costat de torrats i cremes. Voluptuós nas. En boca canvia de terç, la fruita és pura alegria i explosí, un punt madura sense arribar a la confitura, equilibri i precisió. Bona acidesa, pas llarg i fruitós, subtil i elegant. El retro aporta les notes de criança, suavitzant el final, el taní està madur otorgant més elegància al conjut, si això és possible. Un vi sorprenent, sense aristes, polit i sense defectes. Vi per acompanyar perfectament una vedella gallega, la seva elegància no restarà protagonisme a tan bona carn, encara que amb un garrí o lletó ens farà gaudir molt també.

 

Un dels vells coneguts o més aviat, hauria de dir, dels joves coneguts és Laya en la seva nova anyada, 2013. Debilitat sentim per aquest magnífic vi, anyada rera anyada ratifica el seu bon fer des de Bodegas Atalaya. Fill de terres d'Albacete a Almansa i criat amb dos tremends varietals com són la Garnatxa Tintorera i la Monastrell, madurant quatre mesos en bótes de roure per domar l'insolència juvenil d'aquest gran vi. Negre atzabeja, reflexos blavosos i violacis solquen la seva calma a la copa, que arriben a un menisc glicèric. El seu pas en moviment no tenyeix, crea un vestit de vellut blau acompanyat d'una llàgrima lenta, abundant, preciosa. Opulència a les fosses, un basar tunisià dèspècies, des d'exòtiques fins a la més quotidina de casa, els fruits que maduren a un sol d'estiu més que rigorós, prunes, mores, cassis, maduixots. Una punta herbàcia fa acte de presència davant un poderós torrefacte que inclina la seva balança cap a uns cremosos de criança. Impressionant, mai te l'acabes. D'entrada dolça i fresca, cistell de fruites vermelles i negres sobremadurades. Quins fumats, uns fumats d'upa, cremós, toffee, vainilla. Sorprèn tanta complexitat en un vi d'aquesta joventut i preu, sorprèn cada anyada i no deixo de perdre'm en els seus plaers, ho segueixo dient i diré, és impressionant, un vi amb majúscules. El Vi!. El seu acompanyant, al nostre parer, no és un altre que el d'un bon filet de bou, infiltrat, rostit amb amor al calor d'una barbacoa, ben fet per fora i poc per dintre, companys de viatje, somni d'estiu.

 

Un altre nou company que hem conegut fa ben poc, ha estat Manga del Brujo 2011 d'El Escocés Volante. Un grandíssim vi negre producte d'un cupatge amb una Garnatxa i Syrah en major proporció, en petita companyia de Tempranillo i Monastrell amb cinc mesos de criança a les terres aragoneses de Calatayud, terra que ens està donant grans vins ultimament. A la vista ofereix un vermell picota de capa mitja alata, menisc robí i una bona tntada al seu pas, llàgrima gruixuda i caiguda ràpida. Nas d'interessants matisos, petites fruites del bosc ben engrascades, bàlsamc de sotabosc i una lleugera punta especiada, a les que s'uneix una punta de cacau molt interessant. D'entrada fresca, àgil i alegre, ens proporciona unes notes de fruites saboroses, el taní encara per polir, però l'acidesa ho atenua i ens allarga el pas, és una petita i subtil oda a la frescor, als fruits vermells, deixant en un segon pla les notes de criança. Un vi divertit i molt bonic. Se'm passa pel cap que les costelletes de xai li van a aquest vi, la seva agilitat i càrrega fruitera, ens farà una bona combinació amb elles.

 

Continuem amb un altre conegut de l'hemeroteca, Juan Gil 12 Mesos, un dels grans de Jumilla elaborat per Bodegas Juan Gil i amb una expressió tremenda de la Monastrell com a bandera. Procedent de vinyes amb més de 40 anys d'edat, recollida manual i desrapat del raïm, realitzant una maceració i primera fermentació en dipòsit d'inoxidable durant 25 dies per fer la fermentació malolàctica ja en bótes de roure francès durant 12 mesos. Vermell picota de capa mitja alta amb rivet violaci, tenyint la copa al pas que deixa una llàgrima uniformada. Nas fragant, perfumat, espècies inunden les fosses juntament amb uns agradables mentolats. Casis, prunes i grosella ben acompanyada per un toffee de la criança, molt varietal. Boca generosa, fruits negres en confitura, cacaus i caramel, cremós. La mateixa sensació que portar-se un pastís Sacher a la boca, però amb puntes d'espècia exòtica, el recorregut és ample però curt, amb una acidesa rallant la perfecció, molt viva i activa que ens incita a un altre glop. Un altre vi que no pot faltar per acompanyar un bon filet de bou o un bon troç d' "onglet", què dimonis!

 

I finalitzem amb una de les nostres debilitats, Sycar 2011. Prové del Montsant i elaborat pel Celler Masroig, cupatge de Samsó i Syrah, amb 14 mesos de criança en roure francès (90%) i americà (10%). Vermell picota de capa alta amb rivet carmesí, un altre que vesteix la copa al seu pas, elegant i sedós. Al nas mostra una fusió magnífica entre la criança, varietats i terrer. Fruits del bosc madurs que es barrejen i s'envolten amb les notes de criança, la llicorella (pissarra) apareix i posa el punt final un toc licorós. Exquisit. Fragant i alegre entrada, molt afruitat. Vi fluid, ben estructurat i equilibrat. Toffe, vainilla i lleus fumats, fruits del bosc madurs i final mineral. Brutalitat de vi, majestuós. Exemple perfecte de l'expressió d'un terrer, uns varietals i la criança, com si ho portés imprès en el seu ADN, gairebé perfecte. L'acidesa és una interestatal, s'allarga fins l'horitzó perpetuant el pas. El retro ens retorna la fruita i un deix mineral. Aquest vi és un 4x4, per la seva complexitat i conjunt s'atreveix amb tot, costelletes, filets, entrecots, "tiras de asado" i un llarg etc. Provin-ho i veuran, a més la seva relació qualitat-preu és quasi impossible de superar

 

No sabem de vosaltres, però el que és l'equip d'Enterwine s'ens acaba de despertar una gana carnívora extraordinària. Pensem que aquesta és una selecció encertada, només ens cal esperar que la gaudiu tant com nosaltres i ens comenteu de pas si ha estat així. Però abans de tot recordeu:

Proveu, tasteu i decidiu. És la vosta elecció!