RARA AVIS

  

Com tot el món sap, una Rara Avis és una expressió extreta del llatí que significa au desconeguda i estranya. Utilitzada per anomenar persones o coses fora del comú, a Enterwine ens hem permès el luxe de buscar entre les "Rara Avis" d'aquest món vinícola.

 

Si ens endinsem en les vegades que aquesta expressió s'ha utilitzat, potser descobrim que no és tal "pajarraco" i sí més el desconeixement sobre nosaltres i la nostra cultura. Anem a explicar-nos, avui us presentem varietats potser desconegudes per a molts que s'acostumen a utilitzar en altres països, varietats ancestrals recuperades a les seves zones o que es vinificant d'una forma diferent a l'habitual.

 

Tot això, ja es va fer en el seu dia però amb el temps o s'ha perdut en la memòria cultural o no va repercutir en el seu moment. Crec que, traient a un escumós elaborat de forma tradicional amb varietats fora del comú, la resta estava ja fet en el seu moment i fins i tot, si busquéssim a l'hemeroteca mundial algú també va intentar o va fer aquell escumós.

 

Tot això ens porta a una reflexió, potser som nosaltres els "Rara Avis", els que hem abandonat a l'oblit pràctiques ancestrals, varietats autòctones, fixant-nos en les modes, corrents, el que fa el vei,... deixant de costat el nostre patrimoni cultural, tan a nivell varietal com elaborador. Per sort, tenim ara persones amb ganes de recuperar varietals, d'arriscar-se a vinificar o elaborar d'altre manera i crear nous vins, i qui sap, fins i tot pot ser que marquin tendència. Algun dia mirarem el present i aquestes "Raras Avis" siguin la quotidianitat del nostre país i mirant al passat, potser els "pajarracos" érem nosaltres.

 

Com altres vegades a Enterwine, ens hem procurat una selecció de vins que compleixen aquests requisits i ens han fet bavejar, per a que enganyar-nos. Per això desitjem que les gaudiu tant com nosaltres i qui sap, potser us descobrim la vostra Au del Paradís.

 

Comencem amb un vi rosat, Pago del Vicario Petit Verdot 2013. Sí, més d'un coneix la Petit Verdot en el nostre pais, però elaborada com rosat? No, aquest vi ja porta varios anys elaborant-se d'aquesta manera i, malgrat tot, és un gran desconegut. Vi rosat d'anyada, mètode de sagnat desprès de vuit hores de maceració i fermentat en dipòsits a baixa temperatura. El resultat no pot ser millor, si tenim en compte el varietal per tastar-lo en la seva versió de vi rosat, ens portarem una gran sorpresa. A la vista presenta un vermell picota de capa baixa amb un rivet violaci, net i brillant i abundant llàgrima. En nas és pura frescor, llaminadura, notes làctiques abrigades per un conjunt de fruita tropical i un fons d'espècies exòtiques. Entrada en boca punyent, mango, maracujà, pinya, divertit! Vibrant pas, nerviós, acidesa molt equilibrada, molt llarg i ample. Fruita vermella en el cor, al costat d'espècies i una mica balsàmic. Retro carregat de llaminadures de maduixa i làctis. Persistent, genial.

 

Seguim amb García Viadero Albillo 2013 de Bodegas Valduero. L'Albillo és una varietat blanca autòctona de Castella i Lleó però poc coneguda i de conreu escas. Amb tan sols 10 hectàrees a 900 metres, es recullen i porten els raïms al celler on maceren a 4ºC abans del trepitjat i fermenten a 19ºC durant dues setmanes. S'embotella sense filtrar. A la copa mostra un groc palla amb reflex verdós, una mica turbi a la part superior i un carbònic present, llàgrima molt abundant. Enorme perfum de vi, poma verda al nas, flors blanques de primavera, gessamí, flor de llimoner. Pell d'aranja, albercocs, meló, herba tallasa i un final de pastisseria. Bravo! Quina frescor té en boca, alegre i àgil. Entrada cítrica que va des dels pomelos i les llimones, passant pel lleuger gust àcid de la pinya i la seva maduresa, pas untuós amb un record a pomes, pera i crema pastissera. Acidesa equilibrada, amable, elegant, pas llarg amb un retro molt cítric, sorprenent varietal i magnífc vi, chapeau!

 

Continuem amb un altre vi blanc, ara amb Cristiari Blanc 2013 elaborat pel celler Vall de Baldomar de Costers del Segre i amb un cupatge curiós: Müllet Thurgau i Pinot Blanc. Dues varietats poc habituals a les nostres terres, si bé és cert que la Müller Thurgau és més coneguda en cotes catalanes. Suau premsat del raïm ja desrapat, del most flor només s'aprofita un 60%, fermentació desprès del desfangat per gravetat a 16ºC. Groc palla tirant a daurat, presenta una mica de terbolesa i carbònic. Molt brillant i amb una llàgrima glicèrica de lenta caiguda. Entrada en nas floral i afruitada, flors blanques al costat d'un conjunt cítric molt aromàtic. En moviment, es veu abrigada de fruita tropical i traçes herbàcies, molt elegant. En boca es mostra fresc, lleuger i generós. Abundant fruita de pinyol, cítric juntament amb una acidesa molt agradable. La fruita tropical predomina el conjunt que finalitza amb un glop sec, amarg i de llarga acidesa. Pas molt net, equilibrat i ben estructurat, una mica untuós i retro que retorna la fruita. Setí en vi.

 

Ja us avançàvem al principi, no només anàvem a veure varietals rars, sinó elaboracions diferents. Colet Vatua! de Caves Colet és un d'ells, escumós elaborat amb el mètode tradicional de la DO Penedès (per cert aquests escumosos passen a anomenar-se Classic Penedès) amb una permanència en rimes de 18 mesos, s'ha elaborat amb el cupatge d'aquestes tres varietats: Moscatell d'Alexandria, Parellada i Gewürztraminer, déu n'hi do! A la vista ofereix un groc palla de reflex daurat, net i brillant, bombolla molt fina i de pujada uniforme, llàgrima abundant. Notes de fumats i fruits secs entran pel nas, torrats i unes curiosíssimes traçes d'escabetxos. Fruita groga molt madura, cremes i pastisseria. Entrada fresca en boca, pinya madura, fumats, notes florals al costat de traçes de fuits secs. Llarg i ample, sec, serio, molt gran. Bona acidesa i perfecta estructura, retro fruiter, agradable i molt persistent. Sorprenent escumós que s'allunya del normal, quotidià en els nois de Colet. 

 

Ara toca una Rara Avis provinent de les Serres de Màlaga, La Encina del Inglés Blanco 2013. Vi blanc que recupera varietats autòctones com són la Moscatel Morisco, Doradilla (Palomino) i Pedro Ximènez. Bona aposta per a la recuperació d'aquestes varietats en cotes malaguenyes, iniciativa de Finca La Melonera que té al darrera Castillo de Perelada, com accionista i supervisor de les vinyes. En copa mostra un groc palla amb reflex daurat, net i molt brillant amb una llàgrima de lenta caiguda. Al nas li costa obrir-se, la fruita blanca es troba continguda, s'obre cap a fruita tropical i espècia exòtica, presenta una mica de calidesa. Molt refrescant, cítric i flora. Un glop ple de frescor, alegre, juvenil, pas curt de bona acidesa que es marca molt, arrossega i allarga el pas per boca. Vi diferent i difícil de definir, creiem fins i tot que un temps d'ampolla li anirà bé, i esperarem delerosos les anyades que vindran, ja que aventura un gran vi en el futur.

 

Finalitzem amb l'únic vi negre de la selecció, un vi varietal de Parraleta de Bodegas Sers a Somontano. De vinificació tradicional, Sers Singular passa cinc mesos en barriques de roure noves i s'embotellen 4.500 ampolles. A la vista mostra un vermell robí de capa  alta, vores de color teula i menisc glicèric, tenyeix al seu pas per la copa i deixa una llàgrima uniforme. Al nas sobresurten les notes de criança, vainilla i torrats, toffee o "dulce de leche", fruits vermell i molt balsàmic, pebre negre i regalèssia sobre un fons llaminer. Entrada en boca marcada per les espècies i bàlsamc, donen pas als fruits vermells ben madurs. Acidesa vertebradora, esquemàtica i que et porta a un final amb les notes de criança, retro carregat de fruis del bosc i cremosos. Pas que s'allarga i perdura molt en boca, un Somontano de terroir, genial.

 

 Amb aquesta selecció a Enterwine hem pretès donar una mica de llum amb les rareses i acostar-vos una selecció diferent, perquè us atreviu amb coses diferents i les gaudiu tant com ho hem  fet nosaltres. Encara que com sempre ja sabeu,

Proveu, tasteu i decidiu!. És la vostra elecció.