Comencem el tast per la primera baula, Erre Punto Maceración Carbónica 2012, un vi del celler Remírez de Ganuza, vi amb un cupatge excepcional: Graciano, Tempranillo, Viura i Malvasia. Sí, heu llegit bé, dues varietats negres i dues blanques, sota el mètode de la maceració carbònica. A la copa ens trobem un vi d'un bonic vermell guinda de capa alta, amb un rivet violaci de gran intensitat centra que es fon cap a la vora, la llàgrima es mostra fina i uniformada. El nas ens ofereix una fruita vermella de gran expressió, llaminera, notes làctiques i de fons floral impressionant. Es barregen els fruits vermells amb fruita de pinyol, fons herbaci i sotabosc, amb una punta especiada. Increïble! A la boca entra espurnejant, fruis vermells, "chuche" de maduixa i plàtan, alegre, eixerit. Molt fresc i genuí. L'acidesa vertebra el glop, el taní està polit, el pas és ampli i potente, encara que s'absenta ràpid, és curt, deixant una sensació d'acidesa que incita a més. Divertidíssim vi, un clar exponent d'autèntica reinvenció.

 

El següent pas el donem amb un celler que està donant molt que parlar, Paco García Seis 2012, el jove de Bodegas Paco García. Varietal de Tempranillo amb sis mesos de barrica, apostant per una major extracció fruitera. En copa mostra un vermell cirera intens de capa alta, rivet violaci, d'abundant llàgrima i una copa que acaba tenyida al moviment. De gran volumen aromàtic, apareix un nas generós en fruits vermells i negres, espècies i bàlsam, amb un record de liles marcides i notes torrefactes. La boca és llaminera, un festa de fruis vermells, groselles, mores, maduixes, amb una certa sensació a compota.  Flors blaves que acompanyen a bàlsams de muntanya i un final cremós a toffee. Brutal expressió de tall modern.

 

Amb Baigorri Crianza 2009 trobem un equilibri en la modernitat, amb un cupatge de Garnatxa, Tempranillo i altres varietats, fermentació malolàctica, criança en bótes durant 14 mesos i un cupatge definitiu amb un posterior repòs en ampolla. En copa mostra un vermell picota de capa alta, rivet violaci, glicèric a les vores i elegant llàgrima de lenta caiguda. Nas gruixut i potent, aromes de fruita vermella i negra madura, generós. Notes florals i un fons cremós; un segon pas pel nas revela notes especiades, fumades i mentolades. La boca es mostra contundent, amb una fruita amable i generosa, barrejada amb les notes a caramel i torrats. L'acidesa es mostra alta i equilibrada, el taní madur i notes de fusta. El retronasal ens torna unes notes a coco, caramel i torrats amb un fons ple de fruita. Encantador i elegant vi.

 

Ens pasem a l'unic blanc d'aquest tast, un altre dia tastarem més. Luis Alegre Finca La Reñana 2011 és un blanc de Viura al 90% i Malvasia al 10%, amb sis mesos en barrica amb les seves mares, buscant una més gran complexitat aromàtica i untuositat. Estem davant un gran vi al qual recomano una hora d'aireació mínima; aquesta ens obrirà un vi que presenta un color groc palla amb reflexos daurats, net i brillant i de llàgrima glicèrica. En nas apunten alt els cítrics, pinya ben mdura, herba tallada i fonolls. Un altre pas porta els cremosos de les mares i altres notes d'ametlla torrada i mel. A la boca té un pas untuós, ampli en fruits grocs i cítrics. L'equilibri és perfecte, flors blanques i el record dels torrats, amb un final amargós. L'acidesa ens anuncia una llarga vida a l'ampolla; el podrem tastar ara, un arrós caldós o peix amb salsa seran ideals, però una guarda de dos anys més en ampolla evolucionarà aquest vi. Qui s'atreveix a esperar?

 

Tornem als vins negres. Desprès del Baigorri anem a un altre criança, La Montesa 2010 de Palacios Remondo, personalíssim elaborador que ofereix un toc característic, dins del vins de tall modern. De Garnatxa Negra, Tempranillo i Mazuelo amb una maceració pel·licular a baixa temperatura i un pas de 12 mesos en barriques. A la vista ofereix un vermell robí de capa mitja alta, amb un menísc amoratat i glicèric, llàgrima uniformada de ràpida caiguda. En nas és potent, aromàtic, fruits vermells que combaten les espècies, baies, mores, prunes en un punt madur, bàlsams de garriga i notes florals a lila i espígol. La boca és fresca, alegre, amb unes petites fruites vermelles molt vives. Els bàlsams i les espècies estan tranquils, reposats, hi ha un bon equilibri entre ells. Un segon pas i apareixen les notes cremoses, l'acidesa ben marcada, en un glop que sembla curt, amb un retronasal a fruits vermells. Estem davant d'un vi totalment personal, amb un segell distintiu i d'excelent evolució en els propers anys.

 

La traca final la reservem a un celler dels possibles culpables d'aquest nou caràcter modern. Bodega Roda i el seu Roda Reserva 2008, vi sense contemplacions, ho miris per on ho miris. Garnatxa Negra, Graciano i Tempranillo, fermentació malolàctica, 16 mesos en barriques, el 50% noves i l'altre 50% d'any; desprès d'aquest període, s'embotella i passa uns altres 20 mesos més a l'ampolla. Vermell robí de capa alta, reflexos violacis en superfície que es difuminen a un teula torrat a les vores. Tenyeix la copa al seu pas, deixant una elegant i uniformada llàgrima. En el nas obtenim una perfecta unió fruita-fusta, bàlsams i especiats relegats a actors secundaris, exemple perfecte d'aquests vins de major expressió fruitera, sense deixar de costat la barrica. En boca és equilibrat, fi, ningú vol ser protagonista, els fruits vermells i els torrats van de la mà al costat del caramel. Les espècies i els balsàmics s'uneixen al cor, ningú alça més la veu. El taní està hipér polit, l'acidesa correctíssima, pas curt i generós amb un retro a fruits madurs. Enorme vi!

 

Com veieu, aquesta vegada a enterwine.com, hem gaudit molt el tast. Desitjem que vosaltres també ho feu, la Rioja encara té molts tresors a descobrir. Aquí teniu la mostra. Proveu, tasteu i decidiu, és la vostra elecció!