La selecció la vam iniciar amb el tast d'Honoro Vera 2013, vi al que jo des del meu fur intern venero. Un nom que sona a femení, però que amaga un missatge en llatí que diu alguna cosa com: en/l'Honor de la Veritat, llavors és quan mires la seva etiqueta i et trobes amb la cara d'una dona, de bellesa singular, freda, dura, segura... La bellesa va per dins, la bellesa es veu reflectida en l'exterior i, no és fins que coneixes l'interior, que pots apreciar encara més aquesta bellesa. Per conèixer l'interior d'aquest vi de Bodegas Atteca, hem de saber que està elaborat en la seva totalitat de la varietat Garnatxa de la DO Calatayud i que possiblement per a mi, estem davant una o la millor garnatxa jove d'aquesta denominació o del país. A la vista ofereix un vermell violaci fregant el porpra de capa alta, preciós anyada rere anyada, tenyeix la copa i deixa una llàgrima uniformada. En nas es mostra potente i elegant a la vegada, notes làctiques de llaminadura, coco, cremosos, els fruits vermells emergeixen, el segueix una mica de sotabosc amb notes especiades, molta clase, una senyora Garnatxa. En boca és àgil, felina, fruits vermells que es barregen amb notes fumades i especiades, l'acidesa és una baillarina que compassa el glop, l'eixampla i allarga, deixant un fons floral a liles, excel·lent. Un altre any que demostra ser una de les 5 relació qualitat-preu millors del país.

 

Romàntica i captivadora. Romàntica imatge, una efígie de dona romana, poques coses hi ha tan belles en aquest món. Romàntica idea, elaborar vins només quan la denominació qualifica l'anyada d'excel·lent. Romántica 2011 és un vi negre criança 100% de Tinta del País, elaborat per De Bardos per a Vintae. 14 mesos en bóta, amb molt  de compte per crear un vi diferent. Mostra un profund color porpra amb rivet violaci, el menisc és glicèric, tenyeix la copa i deixa una abundant llàgrima de caiguda lenta. Móres, baies, prunes i un toc mineral, esplèndid nas. Fons de toffee i lleus torrats, vainilles i cacau amb un fons a flors marcides. A la boca té una expressió molt varietal, fruits del bosc madurs, gruixut, regalèssia negra, especiat i balsàmic. La fusta queda relegada a un segon pla, més subtil, suavitzada; el taní està madur, notes cremoses i vainilles, l'acidesa en perfecte equilibri allarga el glop. El retro és fruiter amb notes de pastisseria. Fantàstic!

 

"Cachito, cachito, cachito mío..." així ens cantava Nat King Kole les benediccions celestials de tenir una bella dona, benediccions fetes vi. A l'ampolla suggerent imatge Pin-up, bella dona d'esveltes cames que les enfunda suggerent i picaronament amb una mitja... diuen que pateix més el que veu, que el que ensenya i quanta raó hi ha en aquest dit. La Casa Maguila a Toro ens ofereix dins d'aquest Cachito Mio 2011 un vi d'alta volada, varietal de Tinta de Toro i una semi criança en bóta. Vellut picota amb rivet violaci, obscur, dens, amb abundant llàgrima. Nas molt fruiter, sucós, llaminer, juganer. Notes cremoses i balsàmiques. Pasats uns minuts de millor aireació, es mostra esplendidament, molt fruit negre, mentolats i flors blaves, tremend! Segueix obrint-se, caramel de liles,... ummm. A la boca ofereix una fruita brutal, exuberant, exòtica sota un mantell de flors blaves, espècies i bàlsams en segon pla i fons de cremosos. Acidesa equilibrada, retro llaminer ple de fruita. Genial vi de "pícaro" aroma.

 

Passem a un vi blanc de Bàrbara Forés, celler amb el nom d'un dona forta, de gran caràcter i la gran influència per a la creació del celler. Avui dia una de les seves hereves, Mari Carmen Ferrer al costat del seu marit, porten les regnes del celler a la Terra Alta. Res com una dona per elaborar un varietal d'una varietat tan subtil i elegant com la Garnatxa Blanca, res com una dona per crear un excel·lent vi com és El Quintà 2012. Amb sis mesos en barrica de roure amb les seves mares, mostra un groc palla net i brillant de reflexos color llimona, llàgrima lenta i uniformada. Flors blanques, cítrics, albercocs i nespres, pinya madura, certa untuositat i un regust vegetal, fons a briox, ¡Quin nas! De pas untuós, deixa notes de fruita groga madura en boca, seguida de cítrics, flors blanques i cremositat. L'acidesa està molt equilibrada, gruixut, tremendda expressió de la Garnatxa Blanca,vibro d'emoció, un plaer per a tots els sentits. El glop s'allarga, s'eixampla i el retro retorna les sensacions fruiteres. Increïble i elegantíssima Garnatxa Blanca.

 

El gran punt final el posen dos caves amb nom de dona, Maria Casanovas Gran Reserva Brut Nature i Bertha S.XXI Brut Rosé 2009. ¡Quina experiència, quina brutalitat de vins! Una simfonia per al paladar. 

 

Maria Casanovas és un excepcional caba fruit d'un cupatge de Chardonnay, Xarel·lo, Macabeu, Parellada i Pinot Noir, les tres varietats catalanes amb dues franceses, amb 30 mesos de criança a l'ampolla. A la vista ofereix un groc palla de reflexos daurats, bombolla elegant que ascendeix formant unes columnes precioses, llàgrima fina i uniformada. Fruits secs, ametlles, flors marcides, notes herbacies i dolçes. Fruitaa de pinyol madura amb notes de pastisseria. Finor i elegància. A la boca la fruita de pinyol pren presència, és fresc i ampli, cítrics que apunten al costat de notes d'ametlles torrades. L'acidesa vèrtebra molt bé, es mostra enorme, sense complexos, pas llarg i molt viu. Evolucionarà molt bé en els propers anys malgrat ara ja està en un moment perfecte. Retronasal a fruita blanca. Excel·lent!

 

Bertha Rosat és un cava al més pur estil Champegnoise, varietal de Pinot Noir, 36 mesos de criança amb les seves mares, desgorllament i afegit de 8 grams de sucre al licor d'expedició. Maravella per als sentits! De bonic color rosa salmó amb reflexos ataronjats, bombolla fina, centrada i persistent, abundant llàgrima. El nas es mostra una mica reductiu, cal esperar. El temps mereix l'espera, maduixes i groselles totes madures amb notes herbàcies amb un fons de pastisseria. Preciós. A la boca es mostra vinós, fruis vermells, maduixes, nadius, notes de fruita de pinyol, préssecs. Fruits secs i notes oxidatives, els cremosos apareixen donant untuositat al conjunt, acidesa persistent que aporta un gran cos. Un escumós gegant amb molt futur. Bravo! En boca es fa molt persistent, m'encanta, m'enamoro, que mai acabi...

 

La fotografia que ens acompanya aquest post és d'una bona amiga d'Enterwine.com. Excel·lent cuinera i gran fotògrafa, Sílvia del blog Chez Silvia. Una recomanació més.

 

Feliç Dia de la Mare!

 

I, com sempre, ja sabeu: proveu, tasteu i decidiu,... és la vostra elecció.