Tout douce.... tout doucement

 

Molt dolç .. molt dolçament o suaument. Ambdues expressions són adequades, ambdues són indicatives del que a continuació anem a tocar... Dolços de Quaresma!

 

És clar que sí, o què us pensàveu! Els dolços són l'avantsala de la meva perdició, un pot estar fart de tot, però mai i repeteixo mai, pot oposar-se a l'atracció quasi universal creada entre el dolç i la necessitat humana de sentir, per un moment, cants celestials.

 

Tots aquells que desestimen un dolç per un "Oh! és que estic de règim! o un "No, si us plau, s'enganxen a l'estòmac" o diferents calamitats d'aquest tarannà (exceptuant els casos en què un metge sempre advoca per la salut de la persona) sou uns bitxos raros!! Ho dic jo, (Enterwine no es fa responsable del contingut versat pel seu blocaire) més rars que els dofins, que es passen el dia rient i no saps en quina merda pensen, o que els ornitorincs, si, si, molt "bonicos" i rarets, perè els mascles tenen un esperó verinós, es com veure un noiet maco i mig raret al qual ajudar i que et tregui una navalla... molt sospitós tot plegat.

 

Doncs això, els dolços són l'equilibri perfecte en la nostra vida, són el punt de la frase gastronòmica. Un pot menjar bé, però al finla el que sempre preval en la memòria és les postres; unes males postres poden espatllar del tot un menjar: quantes vegades haurem escoltat la frase:

- Si cuina molt bé... un bacallà exquisit, oh! i unes cloïsses, quines cloïsses! Això sí, les postres, millorables.

Ves per ón! Necessitem postres que alegrin la nostra vida, tot comporta un sentit universal i les postres són un d'ells; sense les postres no existiria el foc. No ho creieu? És clar que sí, aquells homos erectus (es van extingir per gangrena) mancats d'intel·ligència, ja sabie que desprès d'escapar d'un Dents de Sabre en un dia plujós, no hi ha res com una xocolata calenta!! Per això el foc, per a les postres desprès d'un llarg dia.

 

Aquí ho teniu, les postres són les gran aliades i, com no, en aquests dies de Quaresma també tenen el seu lloc. Desprès de tant càstig, penitència, dejuni, sofriment,... necessitem pujar la moral i un bacallà amb patates, ou dur i pebre vermell "mola", però mata la feina amb unes "torrijas", bunyols de vent, rosquilles, flors fregides, bunyols de l'Empordà, "bollitos de Cuaresma", "pestiños" o bunyols de mel, "Gañotes",...

 I, com no, aquí a Catalunya, la nostra gran triomfadora del màrqueting i butlla eucarística, la generadora de disputes entre nens i adults per veure qui la té més gran, la Mona és clar, els uns perquè són criatures i els altres perquè són adults.

 

Per això, hem decidit a Enterwine seleccionar uns vins dolços que acompanyin aquests celestials menjars, vins dolços que poden fer plorar els àngels. Seran el perfecte company d'aquestes postres, però també seran unes estupendes postres en sí mateixes. Per sort, aquests vins abunden per tota la nostra geografia, encara que aquí hem seleccionat sis, sent representatius de cada lloc.

 

Esperem que els gaudiu tant com nosaltres ho hem fet. Aquí us deixo amb ells i les seves notes de tast.

 

El primer vi ha estat la Mistela Blanca del Celler Masroig al Montsant, varietal de Garnatxa Blanca que, com totes les misteles, està feta a partir de most de raïm i alcohol. En copa presenta un bonic color ambre amb reflexos daurats, acompanyats d'una caiguda de llàgrima gruixuda. Un nas a fruita blanca confitada, albercocs i préssecs, traces vegetals i raïm passa. La boca és amable i càlida, característica d'aquests vins. Raïm blanc pansificada, dolça, fruits secs de closca, avellanes, ametlles, i una acidesa molt suau encapçalada per aquesta punta alcohòlica. Una mistela molt amable i agradable amb aquestes notes afruitades.

 

Seguim amb Melante 2008 de Castillo de Maetierra (Vintae) a la IGP Valles de Sadacia (Rioja). 100% Moscatell de Gra Menut de verema tardana. Es tracta d'un vi dolç natural, que s'interromp la fermentació espontàniament quan arriba a un grau d'alcohol i sucre residual òptim. De bonic groc palla amb reflexos daurats, net i brillant. Té un atac fragant a préssecs en almívar, orellanes, amb un fons terrós. A l'obrir-se, els fruits imperen més i les notes terroses es fonen amb hidrocarburs. En boca sorprèn el viu que està per ser un 2008; fruits pansificats a taula, orellanes, panses, traces de fruits secs i més notes confitades acabades en mel pura. L'acidesa està present i equilibrada, dotant de gran vivesa al conjunt. Vi de postres per prendre a 6-8º i gaudir-lo molt.

 

Casa de la Ermita Blanco Dulce ens ha suposat tot un repte. Arribat de Jumilla i varietal de Viognier, de raïms sobremadurats i posteriorment assecats al sol per assolir una major concentració de sucre en el raïm. Premsat i fermentat en fred, parant aquesta quan arriba als 14,5º i filtrada per evitar refermentacions. A la copa mostra un color ambrat daurat, amb una lleugera caiguda de llàgrima. En nas ofereix certa complexitat, amb un toffee molt marcat, flors marcides, notes salines, mel i fumats. Un segon pas revela la fruita, panses, orellanes i un deix a marró glacé molt bonic. La boca està marcada per una excessiva dolçor, imperant les notes a caramel de mel, pastís de figues seques, una acidesa que es veu superada acabant el glop en caramel pur, de postgust llarg i marcat. Ideal per als més llaminers, acompanyant molt bé postres contundents.

 

El llistó el comença a pujar Ochoa Moscatel Vendimia Tardía 2013 de Bodegas Ochoa. Varietal de Moscatell de Gra Menut de les terres de Navarra, on Javier Ochoa busca una nova forma d'elaborar un vi dolç natural de Moscatell; per això es val d'una finca on la sobremaduració de la varietat és possible. A la vista ofereix un groc pàl·lis de reflexos daurats, net i molt brillant, acompanyat d'una llàgrima de lenta caiguda. En nas és una delícia, elegant; el primer atac és una mica alcohòlic, però si es deixa reposar, acaba perdent-ho per oferir notes a fruita blanca madura, traces herbàcies i torrades, precioses. En boca entra fresc, notes dolçes punyents, és la varietat sobremadurada la que s'expressa. Fruita blanca en almívar, agradable, elegant, una acidesa equilibrada que reviu al vi, alegre, fantàstic! Vi de gran potència aromàtica, genial expressió de la Moscatell que harmonitzarà a la perfecció amb foies mi-cuits o formatges blaus, però sol es deixa prendre molt bé.

 

La cosa es posa seriosa quan a la taula arriva Ètim Verema Tardana 2012, una altra Garnatxa Blanca del Montsant elaborada per Agrícola Falset-Marçà. Un vi dolç que en l' última edició del certamen Grenaches du Monde ha estat premiat amb una de les poques Grand Gold Medal. Provinent de ceps de més de 70 anys, estem davant un altre vi dolç natural però amb un pas per barriques de quatre mesos. En copa mostra un groc palla de reflexos verdosos, llàgrima abundant i uniformada. En nas és d'una gran complexitat, notes fumades i resines de fusta nova. Flors blanques, fruita seca i pell de cítrics molt dolça. En boca entra àgil, amable i fresc, amb una gran càrrega aromàtica, molt ampli. Sedueix amb fruits dolços com el dàtil, figues seques i una mica d'orellana. Els fumats i els torrats de la barrica apareixen al poc temps, vi que s'ha d'apreciar a poc a poc, el temps el va obrint i es converteix en un gran aliat per a la meditació. Vi que podran acompanyar en molts maridatges, però donada la seva complexitat, jo el prefereixo només escoltant el que hem pot explicar.

 

L'alegria me l'ha donat la Sònia, una altra integrant de l'equip d'Enterwine. Avui ha portat una sorpresa, un vi de Marqués de Alella que aviat tindrem. 6 Perfum de Viognier provinent, com el seu nom indica, de la varietat Viognier, una part sobremadurada i l'altre amb botritis, deixades fermentar fins que ella mateixa es para, deixant el sucre residual que resta. En copa mostra un preciós groc daurat amb reflexos ambre, glicèric a les vores i de llàgrima de densa caiguda, que arriba fins i tot a duplicar-se. Nas molt, molt elegant, d'alta costura. Cítrics ben madurs, pell de taronja al forn, flors blanques marcides, caramel de mel, ametlles blanques, impressionant. La boca és una barreja perfecta de cítrics, fruita blanca amb un fons floral, fusió que il·lusiona. Es mostra fresc i elegant; una altra cosa que ha demostrat és, que malgrat una mica pujat de temperatura, no li resta elegància. Notes de mel, acidesa equilibrada, torrats i fumats,... increíble, brutal. Hem quedo sense adjectius! És un perfum en vi, és alta enocostura!

 

El punt final el posa Lustau San Emilio, un Pedro Ximénez de Sanlúcar de Barrameda, fet com els vins d'allà, fortificat i amb el sistema de soleres. Aquest vins a mi m'enamoren; són quasi indescriptibles, al igual que la sensació que deixen. En copa ofereix un color cafè daurat amb reflexos ambrats als costats, i una molt abundant llàgrima que s'enganxa a les parets de la copa com la brea. En nas ataca l'alcohol encara punxant; és un Ximénez jove, però aviat apareixen notes de caramel torrat en pastís, figues seques, panses, pastisseria, traces a fruits secs de closca. Enorme complexitat, difícil de descriure. La boca és enorme, panses, figues, orellanes, ametlles torrades, caramel,... tot i així l'acidesa el segueix vertebrant molt, el glop s'allarga i anuncia un futur per davant genial, magnífic. Vi amb una gran guarda, deu anys no seran res i quan el tornis a destapar, això pot ser d'orgia!!

 

Com veus, no volíem pecar en aquestes dates, però des d'Enterwine paguem la Butlla i amb escreix, per a que no ens enxampin desprevinguts. Aquests vins bé s'ho mereixen tot. Esperem pugueu compartir les magnífiques sensacions trobades amb aquests impressionants vins. I, com sempre, ja sabeu:

 

Proveu, tasteu i decidiu, és la vostra elecció!