SENSE TRUC I AMB SANTS.

 

Avui toca reivindicar les nostres pròximes festivitats. Sí, perquè s'acosta el Dia de Tots Sants i la Castanyada. I que hem perdonin els meus amics del Nord d'Amèrica, amb el seu estès Trick or Treat de la tan divertida festa de Halloween, però no necessitem adoptar una festivitat tan maca al nostre país.

No, la seva festivitat és d'ells, ben bonica i divertida i si algú es veu amb la necessitat de celebrar-la, que ho faci o visiti aquest continent i la gaudeixi.

 

Però des d'aquest fictici púlpit, hem veig en l'imperiosa necessitat d'animar-vos a gaudir de les nostres festes. D'una banda tenim la festa de la Castanyada o "Magosto", festa ancestral arrelada als pobles i ciutats del nord peninsular. On fa segles, des de finals d'octubre i principis de Novembre se li ret homenatge al foc i la castanya. Es diu que ja en el paleolític, els homes solien recollir castanyes i glans. Amb l'arribada de Roma, els castanyers es van estendre i s'aprofitava com fruit de temporada, sec i fins i tot se'n feia farina. Desprès de la collita, els pagesos solien fer una foguera en homenatge a ella, i allà es on es rostien les castanyes. He de dir que en alguns llocs, també es combinava amb xoriço i el vi jove de l'any.

La segona festivitat és una de les que més m'agraden, la festa de Tots Sants. No pel caràcter religiós, d'on procedeix aquesta festivitat. Es tracta d'honrar i vetllar durant el dia als nostres difunts (1 de novembre) i les seves ànimes (2 de novembre) sent el dia 1 la festivitat més celebrada. Val a dir que a Catalunya unim la castanyada a aquest dia.

 

El millor d'aquest dia són les històries i relats de terror, ja siguin dels del boca a boca, dels hem va explicar un amic que un poble.. o de la més exquisida literatura, sent Gustavo Adolfo Bécquer amb el seu El Turó de les Ànimes, un dels millors i exquisits relats de terror per a aquestes festivitats. L'altre goig es manifesta en cos en forma de dolç; els bunyols de vent, els ossos de sant, castanyes o moniatos al forn i els panellets, el dolç típic aquí a Catalunya.

Dolços, dolços, dolços! a base de farina d'ametlles i ... ametlles per tot arreu! Deliciosos bunyols de vent, farcits de crema, o els únics ossos que pots menjar sense que et mirin malament i, a més, amb cara d'enveja, o les castanyes calentetes  que omplen el teu estómac.

És clar, tanta vigília requereix d'una quantitat calòrica important i més si fa fred. A la llum d'una xemeneia, en companyia de familiars menjant aquests dolços, només ens faltaran uns excel·lents vins dolços del país, que per això estan!

Tan àrdua feina ens l'hem tirat a l'esquena, hem carregat amb aquesta responsabilitat i hem emprès una recerca per donar-vos a conèixer alguns vins ideals per a aquestes senyalades dates.

 

Comencem amb Nèctar Terrenal de les Caves Llopart, un cava semi dolç de la DO Cava. Macabeu i Xarel·lo amb licor d'expedició i criança en bótes per 18 mesos abans del degollament. Caràcter, treball i cura, per obtenir un dels millors caves semi dolç. A la vista ofereix un bonic groc palla pàl·lid molt brillant i net, rosari de bombolles de ràpida ascenció. En nas ofereix un tall clàssic, varietal. Notes de criança presents, vegetal, pastisseria, cremós, dolç. Fruita blanca i d'os, ametlla blanca, palla seca. En boca ens ofereix un pas untuós i dolç, agradable. Records d'orellanes, panses i fruits secs. Quina delícia! Una mica càlid, bona acidesa i ben estructurat. Ampli, fruita blanca en segon pas, floral, flors blanques seques. Llarg i amb un retro a pansificació notable. Excel·lent company de les postres pesades, el carbònic i la seva acidesa ens netejaran bé la boca, deixant lloc per a més d'un bocí. També ens sorprendrà amb una bona taula de formatges.

 

Ètim Ranci és una obra mestra, un reconeixement a un passat de la denominació. A la zona de Tarragona, eran molt comuns aquests vins ara ja gairabé extingits i que els bons elaboradors comencen a recuperar. Des de la DO Montsant ens arriba aquest magnífic vi, vi cupatge de Garnatxa i Carinyena. Passa un any al sol i serena en damajoanes, unes garrafes de vidre grans, desprès es transvasen a barriques de 500 l. i 600 l., on passen una criança de soleres, treien en el moment de l'embotellament part del vi, deixant sempre la mare per a que treballi. En copa mostra un color taronja iodat amb reflexes daurats. Recorda aquells escuts daurats antics, on el rovell del temps no pot dissimular el fons daurat. De vora glicèrica i llàgrima abundant. En nas mostra fortes notes oxidatives, records de la "solea". Fruita d'os confitada i sobremadurada. Panses i figues seques. Cor especiat. Canyella i taronja, untuós, amb records a crema i vainilla, cacau. Molt complex, deixant al final un rastre d'humitat. En boca entra salí, amb un cos carregat de fruits secs. Ampli i poderós. Recordant el xerès. Fruita d'os deshidratada. Bona acidesa i de tremenda estructura. Pas llarg, imperible. Brutal. Vi per acompanyar les millors postres a base de fruits secs, o simplement amb fruits secs. Altament recomenable amb formatges blaus o per fer tertúlia amb un foc al costat.

 

Tenim amics alacantins, que amb els seus moscatells i sent terra de taronges, es pregunten per què no hauran inventat ells això. Par Vino Naranja és un vi del Condado de Huelva. Elaborat per la Bodega Iglesias a partir de Pedro Ximènez i Zalema. Es crea un vi olorós que s'ajunta (i aquí és on ve la gràcia) a pells de taronja mentres macera durant 8 anys en atuells. A la vista presenta uns bonics sipia, tirant a cafè de capa baixa. Reflexes iodats i un menisc glicèric deixant una abungant llàgrima. Nas penetrant i dolç. Evocador, recorda els pa de pessic borratxos amb ratlladura de taronja. Cor de xocolata, panses i cafè. Notes de la criança, torrats, cremes i un final licorós una mica càlid. Pas per boca alegre, molt càlid i untuós. El caràcter de la PX domina el cor. Orellanes, panses, figues seques i dàtils. Encara que les aromes de la taronja es fan notar i volen manar en el conjunt. Acompanyen cafè, sucre cremat i torrats. L'efecte de la pell de la taronja equilibra el pas, oculta la dolçor i allarga el glop. El reragust ve marcat per notes cítriques, incitant a un altre glop. Vi diferent, ideal per acompanyar pa de pessic, mollar-los en aquest nèctar o fins i tot per desenvolupar les arts reposteres de més d'un agosarat o agosarada.

 

Jo amb aquest vi responc als meus amics alacantins, no us fa falta un vi de taronja. Casta Diva Cosecha Miel és el clar exemple d'això a Alacant. Vi varietal de Moscatell d'Alexandria, sobre sòls de margues calcàries blanques a 100 metres sobre el nivell del mar. Fermentades lentament durant 60 dies, es para quan  la fermentació concentra el suficient contingut en sucre, afegint alcohol viníc a la barreja per enriquir i passar-lo a una posterior criança en roure durant 12 mesos. Realitzant bâttonages regulars i posterior embotellament sense clarificar. De bonic color groc àmbar amb reflexes daurats. Molt net i brillant. Menísc glicèric i abundant llàgrima. En nas ofereix notes fumades molt predominants, seguuides per intenses aromes de flors blanques i mel. Pell de taronja secant, canonet de canyella i pastisseria. Complex i alegre. Pas fresc, molt floral i de marcaat caràcter cítric. Un cop dins explosiona, es fa molt ampli i ompla el paladar. Airejant a la boca predominen les notes dels raïms madurs de Moscatell. Bona acidesa, ben equilibrat, untuós. Se segueix obrint i el pas és més floral si és possible, cremós, vainilla i torrats amb un final fumat. Llarg amb un enorme postgust. Genial! Vi per gaudir de postres seques, acompanyarà molt bé els panellets o els ossos de sant, però compte! No us descuideu, que passa molt lleuger i enganya!

 

No els enganyarem, el Cream Colosia del celler Bodegas Gutiérrez Colosia, a la denominació Jerez, ens té el cor robat. No hi ha taula on es posi, que no agradi a ningú i s'en porti l'atenció de tots. Vi semi-dolç a partir d'un olorós de Palomino amb l'afegit de Pedro Ximénez. Guarda repòs en sistema de criadores i soleres per un mínim de quatre anys. A la copa, ofereix un bonic color caoba amb un centre daurat molt lluminós i net. Vora molt glicèrica, que deixa una abundant llàgrima en caiguda. En nas és generós en fruita deshidratada, panses, orellanes i taronges. Centre a fruits secs i torrats, torrefactes i subtils notes de mel. En boca és sedós, untuós. T'enamores fàcilment, de llarg recorregut i gens embafador malgrat la seva dolçor. L'acidesa està molt ben equilibrada i el conjunt frega la perfecció. Un segon pas revela unes subtils notes especiades i de muntanya humida. Molt i molt gran! Pas ampli, evocador i que allarga a un reragust de marcat caràcter a la Pedro Ximénez. Vi que casa amb tot tipus de dolços, des dels secs als pastissos, passant pels fruits secs i acabant amb els formatges de molts rangs. L'Ideal.

 

Tanquem amb un ser superior, la Moscatell de Bodegas Emilio Lustau. Lustau Moscatel Emilín és un vi creat a partir de raïms de Moscatell posats a secar al sol. Fermentació parada per aconseguir la fermentació de sucre desitjada i criat en barriques mitjançant el sistema de soleres i criadores. D'intens color caoba fosc i una capa mitja de reflexes iodats. Irisacions vermelloses a la capa superior i menisc glicèric. Llàgrima uniformada, lenta i abundant. Nas molt floral i cítric. Pell de taronja, mel i unes sucoses notes de Crème Brûlée. Pàl·lid. En boca deixa un pas untuós. Coronada expressió floral amb un centre marcat de caràcter dolç, sucre cremat, taronges flamejades i crema catalana. Punxant, ampli i intens. Molt llarg i equilibrat, d'excel·lent acidesa. El seu pas el secunden fumats, torrats i torrefactes. Impressionant, molt fí i elegant. Alta costura per a les millors postres a base de fruita fresca i crema pastisseria. Un luxe a la taula.

 

Rescatedes les nostres tradicions i retornat l'equilibri, no ens queda una altra cosa que desitjar-vos que gaudiu al màxim. Més quan estigueu amb unes exquisides postres, acompanyades de tan excel·lents vins. Nosaltres, l'equip d'Enterwine,  ens hem reunit més tard, al voltant d'una foguera, amb aquestes postres i aquests vins i hem recitat algun paràgraf del llibre de Bécquer... i de veritat, la vigília amb vi i cultura, és molta vigília!!

 

Encara que, com sempre, us donem la veu i ja sabeu:

 Probeu, tasteu i decidiu. És la vostra elecció!