De petit, heretava la roba del meu germà, els seus pantalons, jerseis, jaquetes, camises, .. fins i tot existia la detestable idea de vestir-nos igual.

 

La comparació entre els germans ja està molt arrelada en la nostra cultura. Per a mi, el meu germà major sempre ha estat un referent: de complexió atlètica sempre se li han donat bé els esports. En aquesta comparativa sempre he sortit perdent.

 

Però no parlarem ni aprofundirem ara en això, tan sols és una comparativa que em serveix de pròleg per parlar de la Denominació d'Origen de Montsant. És la germana petita del Priorat (o això diuen), denominació elevada a l'altura de Rioja, Penedès o Ribera del Duero. Una gran, col·locant vins de categoria mundial amb cellers de profunda filosofia arrelada al terrer i tradició.

 

Si et fixes en un germà així, només tens molt que aprendre. Si no tires la tovallola, t'esperen anys de profunda autosuperació i quan arribis a una certa edat, t'adones que el model ha de canviar. Tot el que s'ha après és vàlid, però hi ha una cosa en que no es repara fins tenir una certa maduresa; i és que el teu germà no ets tu, que el tu ha d'aprendre de tu mateix, coneix-te i llavors explorar amb tot el que has après.

 

Això mateix és el que està passant al Montsant. L'anomenen la germana petita, la seva constitució com DO el 2002 és un fet. El desconegut per la gent és la història d'aquesta DO.

 

La seva història està lligada a la del Priorat. Des de l'època dels romans o els àrabs, hi ha dades que aporten la utilització d'aquesta zona per a la implantació de vinyes i elaboració de vins. Són els monjos cristians de la Cartoixa d'Scala Dei pertanyents al Prior (d'aquí el nom de Priorat, les terres del Prior) els que exploten aquestes terres portant-los a cims alts de reconeixement; els vins de la zona del Montsant s'exportaven a comerciants de Bordeus.

 

És el 1932 quan es va crear l'Estatut del Vi, on figurava la zona de Tarragona (est. Denominació d'Origen en 1945) i la zona del Priorat (est. Denominació d'Origen en 1954) comptant el Priorat com l'epicentre de la zona pertanyent als Monjos de la Cartoixa. A Tarragona es va establir també la Subzona Falset, a dia d'avui coneguda com Montsant, a causa de la singularitat dels seus terrenys i els seus característics vins se li va atorgar el títol de denominació.

 

Per tot això no m'agrada parlar de la germana petita, no ho és. El seu arrelament a la tradició vinícola és tan extensa com la seva germana gran; totes dues estan lligades pel terrer que les envolta: Priorat és el centre, Montsant s'alça al voltant entre muntanyes, serres, rius i rieres. Una abraçada de la germanor que genera una de les comparacions més inútils que he vist, perdó per qui s'ofengui, però jo penso gaudir de les bondats que es donen en aquestes terres. Per això estan, per a ser gaudides sense que ningú els vingui a dir si a tal lloc, si aquells allò altre,.... perquè les comparatives en el món del vi són d'allò més ximple, no és una competició senyors, no és futbol, motos o cotxes, és cultura i, com a tal, no necessita comparació i sí de comprensió.

 

Els seus vins passen de l'elegància de les Garnatxes Blanques a la classe de la Macabeu. Els vins negre s'omplen de fruits amb les Garnatxes Negres i les Garnatxes Grises o Peludes en algunes zones; les Carinyenes (anomenades per aquí, Samsó) que tan bé s'adapten als sòls pissarrosos i els seus vins dolços o rancis són exquisits. Quanta varietat en una zona! I el millor, elaborats amb una qualitat enorme.

 

Acabant tota aquesta xerrada, os convido a que gaudiu dels vins que nosaltres tastarem i us exposem com a bons referents d'aquestes singulars terres.