Varietat ancestral i arrelada al nostre país, la Garnatxa torna a gaudir en aquests temps d'un nou ressorgir, crítics i aficionats al vi comencen a tornar-la al lloc que li pertany, a una varietat que antigament va gaudir de molt prestigi, però que en els últims temps va tenir una pèrdua d'ell.

 

Se li pressuposa el naixement a Alacant, passant cap a Aragó on es recull una de les primeres dades cap al 1513 en el llibre Agricultura General de Gabriel Alonso de Herrera, qui parla d'un cep al que denomina “Aragonés”; més tard en el llibre Cataluna Ilustra de Esteban de Corbera acabarà anomenant-la amb el nom amb el que es coneix avui.

 

Reb un munt de noms (Abundante, Aleante, Alicant Blau, Alicante, Aragonés, Bois Jaune, Cannonnadu, Carignan Rouge, Elegante, Francese, Garnacha Negra, Garnacha Gris, Giró, Grenache, Grenache Noir, Lladoner, Lledoner, Navarre de la Dordogne, Negrella, Roussillon, Tintilla, Tinto Aragonés, Tocai Rosso y Vernatxa); això es degut a la seva explosió de mitjans del segle XIX quan el Oïdi (fong que afecta principalment a les fulles de la vinya) va atacar amb virulència. La Garnatxa va demostrar una forta resistència a aquesta malaltia, no va trigar doncs a començar a plantar-se en major quantitat estenent-se per la zona del Châtauneuf du Pape, Llenguadoc-Rosselló, Rioja i Sardenya, això també va ser degut a la gran adaptació a tots tipus de terrenys.

 

De verema una mica més tardana, vigorosa i molt productiva. Acostuma a produir vins d'alta graduació, poc tànics, de capa mitjana (poc color), amb notes de confitura i espècies i amb tendència a la ràpida oxidació. Aquests factors són els que han fet que al llarg dels anys, hagi passat de ser una de les principals varietats més plantades del país, a perdre lloc en detriment d'altres, amb les que es feien cupatges utilitzant-la com a guia en els vins. La seva alta graduació també l'han confinat cap els vins fortificats o dolços, on gaudeix de molt bona salut, sobretot a Catalunya o França.

 

En els últims anys ha sorgit una corrent d'elaboradors, que han començat a entendre-la, a tractar-la com cal, aconseguint vins de gran expressió i una oxidació més longeva, sobretot a Aragó on la DO Campo de Borja s'erigeix com el temple de la Garnatxa, a Catalunya on està vivint una segona joventut al costat de varietats com la Garnatxa Peluda o la Garnatxa Blanca i a Almansa, la Garnatxa Tintorera comença a guanyar el seu lloc. Tots aquests esforços en una mateixa direcció, estan recollint uns fruits en forma de vins excel·lents, on la crítica mundial comença a desfer-se en elogis.

 

Ja no és tan extrany veure les nostres Garnatxes guanyant premis a França, un territori que fins fa ben poc ens resultaba bastant inabastable, o ressenyes de prescriptors desfent-se en elogis cap a ells. Recordem que en l'última edició del Concours International des Grenaches celebrat el febrer d'aquest any, més de 30 vins espanyols elaborats amb Garnatxa han rebut premis (Medalla d'Or i Medalla de Plata) sent el vi de Calatayud, Baltasar Gracián Viñas Viejas 2011, premiat amb la Grand Gold Medal.

 

Des d'Enterwine ens fem ressó volent retre homenatge a aquests excel·lents vins, posant-los a la vostra disposició al web i dels que ara deixarem unes petites ressenyes.

 

Nosaltres anem a tastar una selecció d'aquests grans vins negres de Garnatxa i.. aviat us expliquem les nostres sensacions.

 

Salut!