Si creus en "Meigas" creu en la superstició, i que millor que començar per aquest fenomenal Valdeorras. Joaquín Rebolledo 2012+1, sense mencionar el número de l'any, ni falta que fa , per si de cas! Aquest fenomenal vi jove varietal de Mencía, piló fix anyada rere anyada, amb una expressió varietal genial. A la vista ofereix un vermell porpre de rivet robí, mitja capa amb una mica de terbolesa a la superfície i petites bombolles del carbònic. Al nas destaquen unes puntes de cacau amb un fons floral; necessita airejar-se una mica ja que aquest varietal presenta sempre una mica de reducció. Un cop obert, les fruites salten a la palestra: maduixes, groselles, totes un un punt llaminer, traces herbàcies, flors i un apunt mineral. En boca entrà molt lleuger, amb una fràgil càrrega de fruita acompanyada de notes herbàcies. Una anyada més atlàntica que les seves predecesores, més gallega, amb menys caràcter del Bierzo, amb una acidesa molt marcada que s'allarga molt. Fantàstic vi al que li tinc molt afecte, amb una més que boníssima RCP.

 

Continuem a Valdeorras, amb la molt grata sorpresa que ens va oferir Viñaredo Sousón Barrica Selección 2009. Aquest excel·lent varietal de Sousón va donar una clase magistral del tan encunyat vi atlàntic, fresc, àgil, elegant i increïblement persistent. A la copa mostra un vermell picota de capa mitja, un pas que tenyeix la copa deixant una llàgrima lenta i uniformada. En nas ofereix un insòlit fruit vermell madur, fins i tot un punt licorós, els cremosos de la criança caminen solts, suaus, volàtils, apareixen bàlsams i uns tocs de liles donant amplitud, vigorós, fantàstic! La boca és amable, elegant, ve carregada de fruits, balsàmic i una mica especiat, l'acidesa suavitza el conjunt. Persistent perfum en boca, retro amb notes de criança i fruits vermells. Un vi amable, elegant, d'una execució només possible en aquestes terres i gràcies a la tradicional i familiar elaboració de Bodegas Santa Marta.

 

Ens passem a la Ribeira Sacra per trobar-nos davant per davant amb l'Algueira Merenzao 2011. Fantàstic varietal de Merenzao, un altre vi que no deixarà indiferent a ningú, de nucli fort i molt herbaci, cada glop és una nova revelació. Vermell robí de capa baixa, vermell teula en capa superior que es dilueix en arrivar a les vores. En nas concedeix unes notes fumades emparant un grup de fruits negres, traces vegetals, herba tallada, fonoll. Encara necessita obrir-se i és tot un espectacle, complex, viu.. en boca és un actor de Hollywood dels anys 20, elegant, ben estructurat, amb un taní integrat i ben madur, molt fruiter i una acidesa que vertebra a la perfecció. Ben compensat, herbacis que apareixen, bosc baix, romaní. Fruita, herbes, bosc, alta acidesa, glop que et fa salivar, convida a m´´es, genial. No vull una altra copa, vull l'ampolla i una altra...

 

La serietat l'aporta Lalama 2009, un Ribeira Sacra de Dominio do Bibei ja consagrat. Cupatge de Brancellao, Garnatxa Negra, Mencía i Mouratón, 20 mesos de criança amb les seves mares, un 35% en "fudres" i 65% en bótes de roure francès de 1r., 2n. i 3r. any. Abans de presentar-se en públic, torna a romandre 14 mesos de repòs a l'ampolla. Tradició, treball i tenacitat són les tres paraules que descriuen aquest vi. Vermell robí tirant a teula de mitja capa, de menisc quasi cristal·lí a la vora sense ser glicèric. La fusta està ben present, torrats, caramel de toffee i cacaus envaeixen el nas. Fruita sobremadurada i certa licorositat, balsàmic potent, ple i mentolat, i un final de sotabosc. En boca els fruits vermells estan acompanyats per les notes de criança, l'acidesa té molt a dir, i parlem d'un 2009! El retrogust va ple de fruits del bosc madurs, molt llarg i persistent, de tanins marcats i madurs. Vi de tall tradicional, la fusta pren protagonisme sense deixar de costat el terrer i l'expressió varietal. Vi per consumir ara i també per guardar, ja que li augurem una bona evolució els propers cinc anys.

 

Per últim, un vi que ens tenia enamorats i, amb la seva nova anyada, estic per demanar-li matrimoni. Arribat des de les Rías Baixas, aquest DoUmia 2013 és un autentic seductor, irreverent i per res predectible. Això ultim ho he dit perquè el seu cupatge amb un 70% de Mencía et podria condicionar, però les seves companyes de viatge Caiño Negre en un 20% i l'Espadeiro el restant, doten a aquest vi d'una irrestible i irrepetible personalitat. Un jove informal tret de la ment d'un genial escriptor o en aquest cas, un viticultor. A la vista presenta un bonic vermell robí de menisc moradenc, glicèric a les vores deixant una llàgrima de caiguda ràpida. Melmelada de petits fruits del bosc, compota de primera, notes herbàcies i algun apunt balsàmic. Segueix obrint-se.. cítrics! Espècies exòtiques com el pebre de Jamaica, fumats, fullaraca de fons, una mirada al bosc Quins canvis de timó! Quins salts pega! I la boca ja és un escàndol! cremós, suau, fruita blanca de pinyol, confitura de maduixes, la mateixa sensació de mossegar una poma caramel·litzada. Especiat i boscós, d'una complexitat inusitada, l'acidesa molt i molt equilibrada. Formidable! Genial! Enorme! Increïble! Gràcies a Adegas Pedralonga per tan magnífic vi.

 

Com hem gaudit amb aquest tast, aquests "pagos" gallecs donen uns vins inoblidables i la prova d'això són aquests magnífics vins negres. Però ja sabeu: probeu, tasteu i decidiu: és la vostra elecció!