Priorat

Una de las principales d.o. españolas. Ressorgida fa poques dècades, la DOQ Priorat s'ha convertit en tot un referent en el món vinícola amb uns extraordinaris vins plens d'expressió i caràcter.

Segona regió vitivinícola d'Espanya que aconsegueix la Denominació d'Origen Qualificada (DOQ) l'any 2009. Aquesta és un esment atorgat només a aquelles denominacions que hagin aconseguit aconseguir uns elevats estàndards de qualitat per un dilatat període de temps.

El cultiu de vinya a la regió es remunta al segle XII, a l'entorn de la Cartoixa de Scala Dei, propiciat pels monjos del monestir. L'increment de vinyers a la zona no va cessar fins a ben entrat el segle XIX. A mitjan segle XX se’n va emprendre una important replantació per recuperar els estralls produïts per la fil•loxera de finals del XIX i recuperar també la qualitat dels vins d'antany. Als anys 80 s'introdueixen ceps francesos per unir-se a les autòctones i aconseguir nous Priorats.

La comarca del Priorat està situada en el cor de la serra Prelitoral, amb un relleu molt accidentat, sense la presència de plans destacats i amb el domini d'una muntanyenca orografia perifèrica que abraça les terres vitivinícoles de la regió. Al nord de la comarca domina la serra del Montsant, amb diferents altituds superiors als 1.000 metres. A l'est la serra de Prada de Conflent i la de Lleaeria al sud. La regió està solcada per les conques fluvials dels rius Siurana i Montsant.

Els terres conreades de vinyer de la DOQ Priorat pertanyen a 11 municipis. Es troben entre les valls del riu Siurana i Montsant, entre els 100 i els 700 metres d'altitud, repartides entre vessants de pujols i empinades costes. Les terres d'aquesta regió són d'origen volcànic i la particularitat d'aquest sòl és la pissarra vermellosa i negra, coneguda com llicorella. El primer estrat, d'aproximadament mig metre d'espessor, està format per pissarra descomposta i mica, la qual cosa obliga a les arrels dels ceps a haver d'aprofundir per trobar aigua de pluja, estrats nutritius i minerals. Les característiques geològiques d'aquests sòls són les que imprimeixen al vi de la DOQ Priorat el seu segell personal i tan reconegut mundialment.

El clima de la DOC Priorat és mediterrani amb una lleugera tendència continental a la regió septentrional causada per l'orografia muntanyenca del sud que dificulta l'arribada de les brises marines. La temperatura mitjana anual és de 14ºC. Els hiverns són freds i amb marcades diferències de temperatura entre el nord i el sud, especialment el mes de gener quan les temperatures poden baixar dels 0ºC. Per contra, els mesos d’estiu són calorosos i àrids. El règim de precipitacions és escàs, amb una mitjana anual de 600 mm.

Per als vins negres de la DOQ Priorat tradicionalment s'han emprat les varietats Samsó i Garnatxa, que aporten al vi la robustesa i el segell característic de la regió. A aquestes varietats s'han incorporat raïms d'origen gal, com la Syrah, la Merlot i la Cabernet Sauvignon.

Els vins negres del Priorat adquireixen una tonalitat granat fosc, amb cos, són densos, amb aromes intenses, equilibrats i subtils. Quan es tracta de vins joves el to del vi tendeix a violaci.

Els vins de Garnatxa del Priorat són molt aromàtics i amb una bona graduació. Desprenen aromes a fruits de bosc vermell i a pruna passa.

Altres varietats admeses són:

Varietats negres: Garnatxa Peluda, Cariñena o Samsó, Cabernet Sauvignon, Merlot, Syrah, Cabernet Franc, Ull de Llebre, Pinot Noir i Picapoll Negre.

Varietats blanques: Garnatxa Blanca, Macabeu, Pedro Ximénez, Moscatell d'Alexandria, Moscatell de Gra Menut, Pansal, Picapoll Blanc i Chenin.